Només hi ha dos treballadors en actiu per cada pensionista a Espanya

Només hi ha dos treballadors en actiu per cada pensionista a Espanya
21 Abr 2015

Només hi ha dos treballadors en actiu per cada pensionista a Espanya

–Article del Sr. Ángel Sánchez Coarasa, Responsable Comercial de la Territorial-

Récord de despesa en pensions

L’últim informe d’afiliació a la Seguretat Social, corresponent al mes de març, no deixa lloc a dubtes: a Espanya hi ha només dos treballadors per cada pensionista, que es la relació que resulta de dividir els 16.826.434 afiliats ocupats entre els 8.428.726 pensionistes que el Ministerio de Empleo comptabilitza al març.

La ràtio oficial que proporciona el Ministerio és lleugerament superior a 2,26 afiliats/pensionistes, perquè el còmput inclou també la xifra d’afiliats en situació d’atur -un total de 2.234.864 al març-, és a dir, els aturats que cobren la prestació i, per tant, mentre reben el subsidi figuren com a cotitzants a la Seguretat Social. Però, en realitat, el nostre país només compta amb dos treballadors en actiu per a cada pensionista.

Una situació preocupant, però no desesperada, ja que la reforma de les pensions de l’any 2013 va introduïr factors de sostenibilitat del Sistema. No obstant, els experts reclamen més canvis d’envergadura, ja que fins i tot aquesta ràtio oficial de 2,26 afiliats per pensionista és el segon pitjor resultat des del desembre de 1999 (on la relació era de 2,23).

D’altra banda, el màxim nivell d’alleujament de la Seguretat Social espanyola es va produïr fa set anys, quan per cada pensionista hi havia 2,71 cotitzants. En total, al desembre de 2007 existien 19.195.755 afiliats ocupats, el que significa que des d’aleshores s’han perdut 2,37 milions de treballadors. En aquell mateix període, els pensionistes han augmentat en 842.152 (des dels 7,58 millions precrisis als 8,42 milions del passat mes de març.

 Les reformes són urgents

La urgència de les reformes és innegable. Tal i com recorda Miguel Ángel Bernal, professor de l’IEB, s’han portat a terme modificacions dels factors de sostenibilitat i el revalorització, “però sense cap mena de dubte, i si la tendència de les pensions continua igual en aquest país, aquestes estan força compromeses”. Segons el  seu parer, els canvis introduïts per la ministra Fátima Báñez “li donen aire” al Sistema, “però no és suficient”.

A més del creixent nombre i del major cost de la nòmina de les pensions, un altre factor juga en contra del pressupost: a Espanya la piràmide de població espanta, i la caiguda de les cotitzacions agreuja el problema, que “es menja la guardiola a passos de gegant”. Així mateix, segons Bernal, la situació empitjora per l’augment d’autònoms, que opten per cotitzacions el més baixes possible, i perquè “l’entrada en el mercat laboral es realitza a edats cada vegada més elevades”.

L’impacte de l’envelliment de la població en la Seguretat Social és ressaltat per José Ignacio Conde-Ruiz, subdirector de Fedea: “A una Espanya cada vegada més envellida, on el nombre de pensionistes no fa més que créixer, els ingressos a la caixa de l’Estat no augmenten al mateix ritme”, el que obliga a canvis de calat.

Cap a quin model anar?

El professor Bernal és dels que pensen que hauríem de passar d’un sistema obligatori de previsió pública de repartiment “a un de previsió privat de capitalització”, com el de Xile, que ho va fer amb la coneguda reforma Piñera.

Altres experts, com Conde-Ruiz, defensen el model de comptes nacionals com una de les opcions per a apuntalar la sostenibilitat del Sistema. En el seu llibre ¿Qué será de mi pensión? explica que aquests sistemes es basen en dos principis clau: la pensió de jubilació ha de ser proporcional a totes les cotitzacions realitzades al llarg de tota la vida laboral; i l’edat de jubilació hauria de ser flexible i la pensió hauria de dependre de les cotitzacions realitzades i de l’esperança de vida a l’hora de la jubilació.

Share

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *